Rates de bibilioteca

La idea del projecte va néixer arran d'un treball que l'artista Rosa Brugat va presentar a Londres, en la Westminster Art Library (Firmin, La Rata Sàvia, 2014). Durant una conversa amb la directora artística d'aquesta biblioteca es va parlar sobre la importància de la digitalització i el risc que si no es du a terme, es puguin perdre importants llibres i documents.

A partir d'aquest moment, Brugat concep un projecte de recerca i de creació artística per impulsar la digitalització i convida a altres artistes a col·laborar.

Cadascun dels artistes que integren aquest projecte ha interpretat un o diversos documents que, a causa de la seva importància, cal digitalitzar per a garantir-ne la conservació. Es van apadrinar un conjunt de llibres per tal de poder dur a terme la seva digitalització.

Rates de biblioteca s'ha desenvolupat i presentat a dues ubicacions diferents:

Rosa Brugat.png

Galleria Pescheria. Cesena, Itàlia, 2018 

Idea original: Rosa Brugat 

Comissari: Antón Roca

Artistes participants: Joana Baygual, Rosa Brugat, Rosó Cusó, Marisa González, Myriam Lambert, Matilde Obradors, Anton Roca, Merce Rodríguez, Aureli Ruiz.

El projecte va obtenir el reconeixement del MIBACT (Ministeri de Cultura Italia) i del Comune de Cesena amb motiu de l'any del Patrimoni Cultural Europeu. 

La meva obra a l'exposició:

Sant Melic

En moltes ocasions, les fronteres dels països són imposades sense tenir en compte la diversitat de les diferents ètnies en un mateix territori. Això força la convivència d'individus amb cultures, religions i idiomes marcadament diferents. 

Per representar-ho, he utilitzat el símbol d'una bola del món impresa en un sac de boxa. Al seu interior estan recollits tots els sofriments, laments, crits, pregàries i himnes dels homes i dones que estan vivint guerres i conflictes.

Aquest treball està pensat en un moment de profundes crisis, on l'individu té una necessitat imperiosa d'expressar-se i desestressar-se. En aquest cas, deixarem que ho faci colpejant el món, traient la ràbia acumulada i colpejant al nostre enemic. En sentir els seus laments, potser sentim una reacció de compassió, o potser no.

 

(Atles històric i geogràfic de la terra Santa.

Biblioteca de Catalunya Barcelona conflictes territorials)

Premsa: 

Inaugurata la mostra "Topi da biblioteca" [...] - Corriere Cesenate

Topi da Biblioteca - Anno europeo del patrimonio culturale, MiBac

Topi da Biblioteca - Comune Cesena

L'arte dei "Topi da biblioteca" che salva i libri - Cesena Today

Ratitas de Biblioteca  - M arte y cultura visual

L'art de salvar els llibres - El Punt Avui

Colador de ideas desinfeción cultural .

Biblioteca Àrus Barcelona, 2019-2020

Idea original i comissariat: Rosa Brugat

Artistes participants: Joana Baygual, Rosa Brugat, Rosó Cusó, Myriam Lambert, Francesca  Llopis, Matilde Obradors, Anton Roca, Marisa Gonzalez, Aureli Ruiz.

La meva obra a l'exposició:

Colador d'idees - Desinfecció cultural 

Instal·lació

Hi ha una carta guardada a l'arxiu Municipal de Barcelona i amb còpia a la Biblioteca Arús, que data del juny de 1940 i procedeix de la prefectura superior de policia de Barcelona. El remitent és el cap superior de policia i va dirigida al que era alcalde de la ciutat, en Miquel Mateu i Pla. 

A la carta presentada per a aquest projecte llegim que va ser un confident el que va descobrir que en aquesta biblioteca es guardava gran quantitat d'obra maçònica. Com a anècdota, es diu que Franco volia ser maçó i no va ser admès. Segurament tot això té a veure amb el seu particular acarnissament contra la maçoneria. A la part superior dreta de la carta, escrit en llapis, podem llegir: "no contestar". Per tant, deduïm que aquesta carta mai va tenir resposta. 

Amb aquesta instal·lació Brugat vol recordar les confiscacions i destruccions de documents i llibres durant el franquisme; tot aquell contingut antipatriòtic, herètic a la moral catòlica, promotor d'idees estrangeres com el marxisme, la maçoneria o l'ateisme, del judaisme, temes "pornogràfics" i de caràcter immoral. Es van cremar llibres d'autors antinazis, liberals, marxistes (Marx, Engels, Lenin, Trotski) i d'aquells que eren acusats de ser socialistes o comunistes. També es van destruir l'obra d'aquells autors que havien mostrat simpaties per la República (Azaña, Machado, Lorca, Juan Ramón Jiménez, Alberti o Miguel Hernández), aquells amb idees nacionalistes (Sabino Arana), i d'altres com Lamartine, Freud, Voltaire, Lafontaine, Rousseau, Immanuel Kant, Stendhal, Sade, Goethe, Balzac, Ibsen, Azorín, etc.

 

També van ser prohibits obres concretes com la de Carmen de Merimée, la major part de Gabriel Miró, Pardo Bazán, Pérez Galdós, La Celestina de Fernando de Rojas, Darwin, Thomas Mann, El Llibre de Bon Amor de l'Arxipreste d'Hita, i llibres d'autores feministes, etc. Una altra gran quantitat de llibres serien prohibits abans de ser publicats i no es farien públics fins molt temps després, en moltes ocasions, amb edicions censurades, com és el cas de les aventures de Celia, d'Elena Fortún. 

Premsa:

L’art actual, els llibres i les rates de biblioteca - El temps de les arts